Lobbies contra el futur
En el dia mundial del medi ambient, recordem que cal actuar local i globalment contra una minoria que no vol aturar el creixement absurd.
A pesar que Barcelona segueix liderant la majoria de rankings mundials com els d’organització de congressos, seu d’empreses tecnològiques, Top 100 del món, etc.. els lobbys locals, connectats globalment, i que viuen d’explotar la ciutat, no en tenen prou. “Estem a punt de perdre oportunitats” diuen, “necessitem guanyar més protagonisme” repeteixen per acabar sentenciant que la ciutat, pensada com una mercaderia, s’ha de promocionar més i millor… Els poders econòmics, amb la complicitat d’entitats locals, atien el creixement amb la promesa de més riquesa i més llocs de treball. Malauradament hi ha ciutadans que els fan costat perquè pensen que això els pot beneficiar però l’estratègia dels més poderosos no passa mai per socialitzar els privilegis mentre que les pèrdues, les pagarem entre tots.
A moltes ciutats del món -Barcelona inclosa- la gent lluita cada dia per tenir drets essencials, com l’habitatge, perquè com ens deia Saskia Sassen fa uns mesos, l’economia especulativa ha saltat d’escala i ha arribat al quatrilió de dòlars superant el PIB global de tots els països. Aquest capitalisme salvatge curt-terminista és el principal culpable del canvi climàtic i de danys molt greus a les persones, com ara l’expulsió dels veïns dels barris, on els edificis i locals passen a ser actius financers encara que estiguin buits.
És bastant obvi que no podem alimentar un sistema que no funciona i que cal transformar-lo abans que col·lapsi. Greta Thunberg té només 16 anys però la seva veu ressona cada dia a les xarxes: “..en 11 anys la nostra civilització estarà en una situació irreversible”…”mentre els polítics em diuen que és massa car salvar el planeta, gasten bilió d’euros en subvencionar combustibles fòssils”… “un partit de futbol o una gala mereix més atenció mediàtica que la major crisi a la qual s’enfronta la humanitat”. Les seves paraules han aconseguit aixecar una generació de joves a tot el món.
En aquest context, les idees i propostes dels lobbys barcelonins sonen com si estiguessin a Mart. No han entès que que enlloc de ser part del problema hem de liderar i aportar solucions. Demanen, per exemple, més creuers i més terminals a l’aeroport però per frenar el que ens ve a sobre seria millor començar a estudiar com limitar el nombre de vols, sumant-nos al moviment iniciat per la mateixa Greta. Ens agradaria ser pioners en models alternatius però el motor és una divinitat intocable. Seguirem promocionant vehicles contaminants i un circuit de fórmula 1 deficitari, com si no passés res? Seguirem subvencionant el sector automobilístic perquè amenaça tota l’estona amb pèrdua de llocs de treball? Les retallades en sanitat i educació van deixar molta gent sense feina i els governs no van ser tan sensibles.
Malgrat tot, al 2020 es limitarà la circulació de cotxes a Barcelona, millorant la salut, especialment la dels infants, evitant morts i tones de contaminants a l’atmosfera. És urgent un debat ciutadà per consensuar excepcions i pactar més usos de l’espai públic. També cal unir, quan abans millor, el tramvia per la diagonal i connectar 9 municipis de l’àrea metropolitana per reduir el trànsit dràsticament. Interessos partidistes han aconseguit endarrerit irresponsablement aquesta mesura tan necessària com òbvia. Amb menys cotxes i motos circulant a la ciutat, la mobilitat a peu o en bicicleta serà encara més agradable i atractiva.
Per sort, Barcelona no és el que els lobbys volen. És i serà el que vulgui la seva gent, una gent creativa i mobilitzada per reduir el consumisme i teixir xarxa local i planetària. Hi ha molts indicis com ara que l’economia social i solidària s’obre pas a la ciutat i ja representa el 7% del PIB; més de 40 ciutats s’han unit en una xarxa que planta cara a l’especulació de les plataformes digitals, seguint les passes de Barcelona que va ser la primera en multar Airbnb. L’alcaldessa Ada Colau va defensar davant les Nacions Unides més competències i recursos per a l’habitatge assequible en nom de la unió de ciutats Cities for Housing. Una altra xarxa, C40, en aquest cas liderada per l’alcaldessa de París Anne Hidalgo sosté que en la lluita contra el canvi climàtic les ciutats poden fer més que els estats en reduir les emissions.
Els modes sostenibles de vida van guanyant adeptes malgrat que la transició no serà fàcil com veiem a França amb el moviment dels armilles grogues. “No ens feu escollir entre la fi del mes i la fi del món”, diuen. Cal ajudar les persones en el seu dia a dia, enfortint el sector públic, generant ocupació i cuidant el planeta. Aquesta és la intenció del New green deal que s’ha de definir bé per saber quins sacrificis generarà, repartir-los i compensar-los de forma justa. No s’hi val que recaiguin en els més febles i vulnerables.
Necessitem doncs, polítiques valentes i tot el talent i la creativitat disponibles per idear i posar en pràctica solucions urbanes, de convivència, de cures, ocupació i benestar sense haver de recórrer al creixement consumista, industrial, immobiliari o turístic que, ja sabem que només beneficia uns pocs i no reverteix en crear negocis més diversos i sostenibles, ni en tenir millors sous i està accelerant dramàticament el deteriorament de la natura. Coneixem un grapat de bones pràctiques: el peatge urbà per reduir la contaminació a Estocolm i Londres, la prohibició total dels plàstics a les illes Balears, dedicar el 30% de les promocions privades a habitatge assequible, una mesura liderada per l’Ajuntament de Barcelona amb entitats i adoptada per molts altres municipis catalans, o la remunicipalització de l’habitatge a Berlin, entre d’altres.
Persones individualment i col·lectiva hi contribueixen; fins i tot hi ha mitjans públics que n’informen ni que sigui fora del prime time. Si, en general, els mitjans no estan a l’alçada informant de l’emergència ambiental com denuncia Rebel·lió o Extinció, és just citar programes com “A Escala humana” de la 2 de RTVE, en especial els dedicats a l’Economia circular i el Verd a les ciutats, a TV3 tota la sèrie de Latituds i alguns 30 minuts, com Torna la bici i el Frau del dièsel ; a més de monogràfics multimèdia a BTV com aquest dedicat a la Mobilitat i el programa de ràdio Via Verda a Ràdio 4. Puntualment també a informatius i diaris es tracten aquests temes però mai des de la perspectiva que caldria.
Mentre el rellotge corre cal posar a treballar tothom en aquesta direcció, amb líders que apliquin canvis valents, que facin aflorar i créixer el talent i que tinguin clars tant el mètode com l’objectiu: escoltar als ciutadans i no als lobbys, construir futur i no cremar-lo.
